"EL CINEMA NO TÉ FUTUR ?!"
Parafrasejant aquella frase dels germans Lumière quan pretenien vendre el seu invent, el cicle MIRADES es passeja per 5 títols en que, principalment, es parla de cinema: de la ficció argentina ( tant de moda a Espanya ) ; del documental iberoamericà i de l'Extreme Cinema, amb la sèrie B com principal referent. Totes les sessions a la Casa Elizalde. Carrer València 302. Entrada gratuïta. 20hores
En aquest cicle MIRADES en parlarem del futur del cinema.
10 de maig 2007
EXTREME CINEMA
Presentació i fòrum amb Fernando Borrero, director de La Mirada impúdica
The Black Shadow.- Jinetes Sampleadores de imágenes.- Mèxic.- 2003.- 3minutsThe Blach Shadow és una de les figures històriques de la lluita lliure a Mèxic. En aquest petit clip ens acostarem a aquest gènere de sèrie B, però que ha contribuït a forjar una indústria cinematogràfica.
Dr.Empiria.- Carolina Navas.- Colòmbia.- 2001.- 12minuts
La Mirada Impúdica.- Fernando Borrero.- 25minuts
El cinema porno espanyol aixeca, actualment, un interès majúscul gràcies a la consolidació dels seus pornostars. De tot això ha estat responsable en bona part José María Ponce, fil conductor d'aquest documental. Aquesta obra reuneix als principals responsables del gènere. Escriptors, productors, directors de cinema, actors, i actrius ajuden amb els seus testimonis, a completar les peces d'un puzzle visual que impregna altres discursos i recrea una mirada voyeur que no es deté a l'escena sexual sinó que va molt més enllà, arribant a l'espai de l'escena quotidiana: La mirada impúdica.CINEMA ARGENTÍ
Presentació a càrrec d’un membre del cineclub
Dirigido por.... Rodolfo Duran.- Argentina.- 2004.- 98minuts
Documental que integra entrevistes a més de 20 directors argentins els quals donen testimoni sobre l'oficio de dirigir; els seus conflictes i dificultats dins el panorama actual. Aníbal Di Salvo. Entrevistes a Carlos Sorín, Manuel Antin, José Martínez Suárez, Adolfo Aristarain, Luis Puenzo, Adrián Caetano, Lucrecia Martel, Paula Hernández, Daniel Burman,
Raúl Perrone, Sergio Bizzio, Gustavo Postiglione, Héctor Molina, Juan Carlos Arch,.....
APOTEOSI DEL DOCUMENTAL
Presentació i fòrum amb Ventura Durall, director del documental.
Hablemos del documental.- Bonaventura Durall.- Catalunya.- 2003.- 50minuts
Alguns dels més destacats representants del panorama documental iberoamericà diseccionen els elements que configuren la realització d'un documental, el seu passat, el seu present i el seu futur. Una oportunitat per analitzar, debatre i reflexionar sobre un gènere de clara actualitat.CICLE MIRADES 2007
10 DE MAIG 2007
El passat dijous 10 de maig vàrem poder gaudir de tres documentals : The black Shadow, Dr. Empiria, i La Mirada Impúdica.
Em referiré a aquest tercer documental : La Mirada Impúdica, perquè és el que més em va atraure.
LA MIRADA IMPUDICA (Dir. Fernando Borrero )
La meva opinió personal és que era un documental totalment visual.
La diversitat de personatges, les seves actituds, les seves opinions i el contrast amb els colors vermells i les llums dels focus em van tras·ladar a una altra dimensió, potser la dimensió més oculta i primitiva del meu ésser.
El que més em va captivar e impressionar va ser la llibertat i la naturalitat amb la qual els personatges actuen i parlen de sexe, pornografia o erotisme. (depèn de com ho vulguem interpretar).
El plaer en totes les seves dimensions. Sense pudor, sense tabús, sense complexes. Potser, a partir d´ara començarem a parlar d´un altre gènere cinematogràfic : "el cinema porno".
Malgrat la societat no ho veu de la mateixa manera. Ja no existeixen quasi bé sales on es faci aquest tipus de cinema, es redueix al consum domèstic e íntim o en cercles tancats o quasi bé amagats.
Crec que potser ens hauríem de treure la màscara d´hipocresia que portem en aquest àmbit.
A qui no li agrada el sexe o la pornografia ?
becquiana.
CICLE MIRADES A LA CASA ELIZALDE
DIJOUS 24 DE MAIG DE 2007
DIRIGIDO POR...Rodolfo Duran.
Es clar que s´acosta l´estiu, que fa calor, que tenim el cap en altres històries...Potser per això érem sis persones comptades, les que vàrem poder gaudir d´aquest documental de llarga durada.
El que més em va impressionar va ésser la quantitat de directors que sortien parlant de cinema argentí o millor dit del "nou cinema argentí", concretament del que es fa a Buenos Aires.
Eren entrevistes personals, íntimes, tant homes com dones, cadascú parlava de la seva experiència personal, d´una manera clara i planera.
Parlàven de res en concret i de tot en general, del que costa dirigir, de les penúries, de l´esforç, de les hores i hores perdudes per un somni volgut, per aconseguir un èxit poc gratificant, però tothom satisfet de fer el que realment els hi agrada.
Entre entrevista i entrevista, seqüències de pelis com Històries Mínimes, del no-do argentí, de la censura i d´altres d´aquest tipus de cinema alternatiu, perquè, això sí, no parlàven de les pelis taquilleres i de consum fàcil.
Un altre punt interessant era poder descobrir el que s´amaga darrera la càmara del setè art argentí.
Així va transcórrer una tarda-nit diferent, si més no interessant, curiosa i peculiar coneixent un altre tipus de cinema alternatiu : "el nou cinema argentí"
becquiana
DEL DOCUMENTAL...
Bonaventura Durall
Jaime Camino, Jaime Chavarri, Javier Corcuera,
Joaquim Jordà. José Luís Guerín, Elías Querejeta,
Patricio Guzmán, Fernando León de Aranoa,
Pere Portabella, Javier Royo.
Doncs parlem-ne !!
D´acord amb el gran diccionari de la llengüa catalana el documental és el gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció, que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa.
El que pretén el documental és mostrar la vida de l´esser humà en qualsevol manifestació.
La narració de la realitat a fi d´arribar a commoure a l´espectador.
Alguns dels punts a destacar dels documentals són : la construcció dels personatges, la narració de la realitat, el retorn a la memòria històrica i el punt de vista de l´espectador.
Hi ha diversos tipus de documentals : biogràfics, històrics, polítics, científics, socials entre d´altres.
De caire polític : "Los niños de rusia" i "La batalla de Chile" (Jaime Camino i Patricio Guzmán)
Cal destacar com a través de la memòria i la realitat que ens expliquen van penetrant i commovent a l´espectador.
De caire científic : "Mones com la Becky" ( Joaquim Jordà)
A través dels personatges va construint un discurs sobre el misteri de la vida.
De caire social : "En construcción " i "La espalda del mundo" (José Luís Guerín i Javier Corcuera)
Són documentals reals que expliquen través de personatges del carrer, situacions de la vida quotidiana normal , només a partir de les cares dels diferents personatges es pot interpretar la duresa de les seves vides.
De fet no s´ha arribat a cap conclusió definitiva sobre el documental.
Personalment crec que el més interessant d´un documental són els personatges i la manera com narren els fets ( siguin del tipus que siguin ) .
A través dels diferents personatges, de les seves cares, de les seves paraules, de les seves expressions, coneixem una realitat que ens impacta, emociona, transvalsa, ens commou i no ens deixa indiferents.
becquiana.
